On és la 7a?

El setembre sol marcar l’inici de moltes coses, tant o més que el cap d’any. Per nosaltres, aquest any, també significa un final. Les ganes de començar el curs i reprendre els assajos se’ns barregen amb la nostàlgia perquè aquest setembre serà diferent. I és que a finals del curs passat, en Dani Cardenal, el nostre director, va tancar la seva etapa amb sOns per començar una nova aventura americana.

En Dani va arribar en un moment de crisi, ara fa tres anys, i ens va saber entendre des del primer minut. Sempre amb un somriure a la cara i un sí a cada proposta. L’arribada triomfal del Dani, una hora tard perquè se li havia punxat la roda de la bici en el trajecte Mataró – Cabrils ja ens va deixar clar el tarannà del qui seria el nostre director durant tres cursos.

En aquest temps ens hem acostumat a les emocions fortes de no saber mai del cert si arribaria a l’hora a l’assaig; si, encara després de tres anys, es perdria per arribar a Tiana o de no saber si havia parlat amb la directora convidada correcta per consensuar cants comuns. Però durant aquest temps hem cantat més que mai i hem sonat com mai. En Dani ens ha donat l’oportunitat a tots de sentir-nos protagonistes i gràcies a la confiança que sempre ha tingut en cadascun de nosaltres individualment i en conjunt ens ho hem passat millor que mai.

Trobarem a faltar els repertoris confirmats a últim moment, la confiança (de vegades cega) en el cor, la diplomàcia per frenar l’excés de propostes i aquelles cares de “com que no us ho puc treure del cap, va, fem-ho”. Enyorarem els descuits (corbata, partitures i diapasó), el seu idioma propi cantant en anglès, les mirades i riures de complicitat a l’escenari i tots els moments “osom” abans, durant i després d’assajos i concerts.

Durant aquests tres cursos, hem après a passar-nos-ho bé, a tirar-nos a la piscina sense mirar, a creure en nosaltres com mai ho havíem fet i a relativitzar el temps i la previsió però, per ara, encara no hem arribat a ser capaços de descobrir on és la 7a de cada acord.

Gràcies per tot, Dani. Molta sort a l’altra banda de l’Atlàntic!