Fins aviat

Son temps incerts els que estem vivint. Sabem on som i com estem avui, en aquest precís moment. Però no sabem del cert què passarà demà. I així és com les i els components del Cor sOns ens hem trobat prenent una difícil decisió.

La pandèmia ho ha sacsejat tot, ens ha canviat els hàbits, ens ha limitat la vida que fins ara concebíem com a normal. Poc imaginàvem, el passat 8 de març, que aquell assaig seria l’últim del Cor, si més no de moment.

I és que moltes de nosaltres hem hagut de prendre decisions tenint en compte el propi estat de salut, la família, la situació laboral i/o econòmica… Cantar sempre ha estat una activitat plaent, una via d’escapament de l’estrès i del ritme de vida que totes portem. Però es fa difícil gaudir-ne quan les condicions canvien i ja no es pot fer de manera “natural”, i quan la vida t’està dient que dediquis temps a la família, que cuidis la teva salut i la dels qui t’envolten.

A les portes del començament d’un nou (i atípic) curs, ja comptàvem amb unes quantes baixes de cantaires des del mes de març passat, moment del confinament. Sent un Cor reduït, minvat per aquestes baixes, se’ns plantejaven només dos possibles escenaris: buscar cantaires (amb la dificultat que això suposa, sobretot ara més que mai), o plegar. Si més no de moment. I aquesta segona opció, encara que amb molta pena, és la que hem acabat decidint.  

Sentim que no és un adéu definitiu. A moltes de nosaltres ens queden ganes de seguir cantant, però també sentim que no ho volem fer en aquestes condicions. No amb mascaretes i separades unes de les altres; el nostre sempre ha estat un Cor molt familiar, d’afecte i suport emocional. I ara no tenim els ànims de buscar cantaires que puguin sustentar el Cor en aquestes noves condicions marcades per la pandèmia.

Per això posem el Cor sOns en pausa. Almenys aquest curs.

Son 18 anys dalt dels escenaris, molts cantaires que hi han passat, directors amb estils diferents que l’han dirigit. Molts concerts, esdeveniments especials, casaments de cantaires, caps de setmana i viatges plegats, naixements de filles i fills de cantaires… Un munt de vivències que ens han fet més grans i ens han enriquit com a persones. Per tot això i més, marquem un punt i a part.

No és un adéu, és un “fins aviat”.